El documental musical "Per una vall digna", ideat i composat pel meu germà Carles, demostra que el paisatge de la Valldigna i els seus pobles: Barx, Simat, Benifairó i Tavernes, són llocs d’inspiració per a la creació dels nostres treballs, on el que envolta aquest entorn, va més enllà de qualsevol motivació en tractar un tema, sempre que la Valldigna estigui present tant com ficció o documental.
Aquesta importància recau en aquest entorn màgic que és la Valldigna que a la vegada envolta bellesa i misteri. Al contrari d’altres vegades, les imatges s’han posat a la disposició de la música. No com en altres treballs, on la música hi ha estat a la disposició de les imatges. Malgrat ser un treball unificat, aquest s’ha pogut percebre gràcies a la fusió de dos treballs diferenciats unificats (música i imatges), fent-se possible així la seva unificació.
Aquesta darrera producció ha significat un pas endavant en l’elaboració d’una nova pel·lícula, on el sistema d’alta definició (HDV) ha fet possible treure una imatge necessària per mostrar aquest entorn amb tot el seu esplendor. A més a més, tot açò dóna la qualitat de garantir d’una nova producció en el que la seva evolució és cada vegada mes elaborada i perfeccionada tècnicament, ja que les noves tecnologies garanteixen aquesta possibilitat. Aquest treball ha suposat retrobar-me en el documental, gènere que he pogut tractar en altres ocasions: L’ofici de la pedra (1993) Cines (2000) i Salon Cinema Simat (2001) i Les 4 Estacions (2004), fins arribar a l’actual documental de Per una vall digna (2007). A més a més, el proper projecte audiovisual tornarà a ser un documental i es dirà José Escrihuela, Pensaments.
El mes satisfactori d’aquest treball és la gent que fan possible aquests tipus de projectes, ja que sense ells no s’hi podrien fer. Estem parlant de Rafael Puerto, Jesús Meló, Javier Pallàs i tots els musics que hi han col·laborat de la Societat Musical Instructiva de Cullera, Alfonso i Salvador Oltra, Aureli Mansanet, Ximo Santandreu i al meu germà Carles Estruch.
Santiago Estruch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada