Notes del director musical

El primer que sol fer un director abans d’embarcar-se a l’estudi i interpretació d’una obra musical és agafar informació del compositor i de la seva obra. Al compositor el conec personalment des de fa molts anys, però amb la seva tasca de compositor i les seves obres el conec des de fa aproximadament un any, quan va venir a casa meva a comentar-me el projecte i a escoltar algunes de les seves composicions. La meva primera reacció després d’escoltar-les fou una gran sorpresa i em va cridar l’atenció que les instrumentacions eren molt cambrístiques i a més era un vocabulari bastant personal, malgrat tenir influències de la música del segle XX en quan a l’harmonia i el tractament del color i del so, recordant-me l’estil francès de Claude Debussy, Igor Strawinski amb la instrumentació i amb grans influències del jazz i la música moderna. Per una vall digna encara no estava acabada i ja des del principi m’hi vaig il·lusionar en poder-la estrenar, al mateix temps de tenir la partitura per poder-la estudiar. I les ganes es van poder sumar al dir-me que aquesta música aniria acompanyada d’unes imatges de la Valldigna.

Després d’haver passat uns mesos em va presentar la partitura i li vaig comentar alguns retocs en quan als tempos i les articulacions, que per cert, m’hi vaig alegrar que me’ls respectés. El següent pas, molt important, fou amb l’orquestra que l’anàvem a estrenar, ja que jo no dirigia cap formació estable Teníem tres opcions, la primera que havíem pensat fou l’Orquestra Simfònica de la Valldigna, que es va esgotar de seguida per una sèrie de raons de problemes interns de la gestió d’aquesta orquestra. Les altres opcions varen ser la de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València i la de l’Orquestra Simfònica de la Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera, on finalment per infraestructura i facilitat i sobretot per l’ajuda del director titular de la Banda i Orquestra d’aquesta Societat Musical, Salvador Sebastià, s’hi va estrenar el 25 de març de 2007 a l’auditori de la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. De totes maneres, un mica més d’un mes abans, hi va haver una pre-estrena sols de la part musical i sota la direcció de Salvador Sebastià a l’Auditori del Mercat de Sant Antoni de Cullera. Quan vaig començar a estudiar l’orquestració de Per una vall digna m’hi vaig adonar que fou el que més m’hi va cridar l’atenció. Això em va fer pensar amb dues orquestracions més o menys dels compositors Joaquín Rodrigo i Igor Strawinski: es tracten de l’Adagio per a instruments de vent de Rodrigo i la Simfonia per a instruments de Strawinski, malgrat aquesta última no tenir percussió i la gama instrumental era una mica més àmplia. Una altra peculiaritat fou: ¿Què feia un contrabaix enmig de tants instruments de vent i percussió? No s’hi va a poder escoltar, però per sorpresa meva tenia un tractament instrumental amb tanta cura de manera que el contrabaix sempre tenia la seva presència, arribant fins i tot a que aquest es quedés sol en un moment. Altre element que em va cridar l’atenció és el gran ventall d’instruments de percussió, tot i que hi vaig fer unes xicotetes modificacions. En quan a la tonalitat, hi vaig percebre clarament que no hi havia cap tonalitat definida al llarg de l’obra, cosa que donava una sensació d’atonalitat amb un tractament harmònic molt personal, particularitat que em va agradar de la composició. El tempo, importantíssim, i més si és una obra musical pensada per a unes imatges, Hi vaig observar que hi havia molts canvis de metrònom, però tots aquests units dintre d’una mateixa obra, malgrat haver-hi clars talls i amb diferents caràcters. Això m’hi va fer pensar d’organitzar-ho per diferents moviments i que al mateix m’hi serviria per al meu estudi personal per a dirigir-la, aleshores vaig començar a seccionar-la i a posar-me referències:

· Andante Gracioso, 1a secció del compàs 1 al 37

· Andante Maestoso, 2a secció del compàs 38 al 56

· Allegro Molto, 3a secció del compàs 57 al 99

· Adagio, 4a secció del compàs 100 al 132

· Allegro Agitato, 5a secció del compàs 133 al 217

· Final, 6a secció del compàs 218 al final

Després d’haver realitzat aquesta distribució hi vaig descobrir, a través de la seva anàlisi formal, que dintre d’aquestes seccions hi havia unes estructures clarament definides. Això em va fer pensar que aquestes seccions estaven clares i que Carles, el compositor, tenia des del punt de vista de la composició, molt ben estructurada i pensada, malgrat no escriure-ho clarament, sinó que s’ha de descobrir a través de l’esmentada anàlisi. Aquest va ser un altre dels elements que més m’hi va il·lusionar al treball de l’estudi. Abans de l’estrena, s’hi va fer l’enregistrament de la música, concretament el 24 de Febrer de 2007, i més tard l’edició d’aquesta i el posterior muntatge i edició amb les imatges. Jo hi vaig estar present a l’estudi, i fou un treball molt curiós, aj que es va fer al contrari de com es sol fer un audiovisual, o sigui, a partir de la música es munten les imatges. Amb això hi vaig poder observar com es complicava encara més el tema de la direcció musical per a la interpretació de la música en viu quadrant-la amb les imatges tal i com s’hi estava realitzant al muntatge final del documental musical a l’estudi. Tot i així, m’ho vaig agafar com un repte personal i vaig haver de profunditzar molt en el que és l’estudi de la música i memoritzar imatges amb música, o sigui tot un treball de “xinesos”, tal i com es sol dir.

Al final va tenir la seva recompensa, encara que les imatges abans dels crèdits finals (que aquests anaven sense música) van acabar 4 o 5 segons abans de la música, ja que crec que el desfasament no fou tan gran per la dificultat que comportava quadrar la música amb les imatges. Per una altra part, sóc conscient en que moment i per què va succeir aquest desajust i es pot reconèixer que són coses del directe i no tenen tanta importància. Però també vull comentar que l’assaig general abans del concert va eixir perfecte i que acabat l’assaig li vaig comentar al Carles: “¿on hi ha que signar per a que al concert surti tan perfecte com a l’assaig general?”

Simplement, per finalitzar, vull felicitar a Carles i al seu germà Santiago pel treball realitzat, per mi ha segut tot un honor poder estrenar aquest documental musical i a la vegada agrair a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, a Salvador Sebastià, a la Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera per l’interés i ajut que ens ha pogut realitzar l’estrena i sobretot, personalment, ha segut un treball molt interessant que m’ha produït una gran gratificació i ha contribuït molt positivament a la meva formació com a director.

Javier Pallàs